Sovint, quan pensem en ídols, ens vénen al cap grans personatges de la història. Noms escrits en majúscules que tothom accepta com a éssers especials, carregats de valor o de saviesa. O potser rememorem les estrelles de Hollywood, amb les seves llegendes i fotografies glamouroses. Però existeixen altres ídols, aquells que viuen al costat de casa i agafen l’autobús. No sé vosaltres però jo, de gran, vull ser com ells.
La narradora d’aquesta sessió trimestral de Contes a Les Golfes, Laura Rodríguez, va passar d’enfilar-se a una cadira per declamar poemes al moment de les postres de les reunions familiars, als Pastorets i al teatre clàssic als escenaris d’aficionats. Després va moure’s pel teatre experimental, el cabaret, el circ, el clown, els monòlegs i, finalment, els contes. Es va convertir en narradora quan un bon dia va descobrir que allò que més li agradava en el món teatral era seduir amb la paraula, despullant totalment el fet escènic de qualsevol mena de parafernàlia. Ja fa més de dotze anys que narra contes a les biblioteques, als pubs, als parcs, a Barcelona, a Espanya, a Nova York, a L’Havana...
