Pantalla Oberta “Anna” de Pierre Koralnik

 

 

IGUALADA

 
10/11/2010
 

Hora: 20.00 h.

Lloc: Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí

Gratuït

 

www.ateneuigualadi.net

 

TRÀILER JAPONÈS DEL FILM “ANNA”

http://www.youtube.com/watch?v=InvdSkjkNEo

 

 

Ho organitza: Ateneu Igualadí

Ho coordina: Cine-Club Ateneu

 

FITXA TÈCNICA

 

Direcció PIERRE KORALNIK

Guió PIERRE KORALNIK i JEAN-LOUP DABADIE

Fotografia WILLY KURANT

Productor MICHÈLE ARNAUD

Muntatge FRANÇOISE COLLIN

Música SERGE GAINSBOURG i MICHEL COLOMBIER

Coreografia VICTOR UPSHAW

Intervenen ANNA KARINA, JEAN-CLAUDE BRIALY, SERGE GAINSBOURG, MARIANNE FAITHFULL,...

Durada 87 minuts

País FRANÇA

Any 1967

 

I després d’atipar-nos amb forces i bons telefilms amb el Festival Zoom, us en proposem un altre. I que a més és una comèdia musical. Una raresa, un telefilm de culte, i que fou una bomba en el paisatge audiovisual dels anys 60. La proposta és Anna de Pierre Koralnik.

 

Malgrat sigui un telefilm (amb tot el to pejoratiu que tenia al seu moment) Anna és tot un monument a la cultura ‘pop’ dels anys 60, i potser a la mateixa alçada que el Blow-up d’Atonioni (i també tot arrenca a partir d’una fotografia). Barrejant-hi, de la mateixa manera, una mica de ‘nouvelle vague’, ja que a més de ser interpretat per Anna Karina, qui aleshores era la companya i musa de Jean-Luc Godard, la pel·lícula era fotografiada de manera poc acadèmica per Willy Kurant, i muntada per Françoise Collin (que en aquella època havia muntat tots els films de Godard).

 

La música la va posar Serge Gainsbourg de qui podrem escoltar “Sous le soleil exactament” i “Roller girl”, cantades per la mateixa Anna Karina. Cançons agredolces que inauguraren l’estil de cançó parlada (‘talk-over’) que esdevindrà marca de fàbrica de Gainsbourg.

 

Estrenat un divendres 13 de gener de 1967 a les 21:40 h. els teleespectadors francesos descobrien Anna a l’ORTF (la televisió pública francesa) però en els seus televisors en blanc i negre, quan fou rodada en 35mm i a color. Ignorat per la crítica del seu moment, només quatre privilegiats l’ha vist, ocasionalment, a la pantalla gran. A partir dels anys 90 es passà diverses vegades per diferents cadenes franceses i molts van descobrir el seu format original i els seus cridaners colors. A Japó esdevingué un film de culte, i va arribar a les sales de cinema.

 

I de què va el film? Serge s’enamora d’una noia que només ha vist en fotografia. I la cerca per tot París, però ignora, que la coneix,.... Ho deixem aquí,... no us sembla?

 

 

Film seleccionat per en Gerard Freixes.

 
 
CLICK & EDIT by COCO