Amb nines de paper, pinyols de cirera i capses de llumins. D’aquesta manera jugaven antigament els infants, als carrers i places d’Igualada, tranquil•lament. Així ho van recordar els participants a la tertúlia sobre els jocs de l’any de la picor, que va tenir lloc divendres passat a la Biblioteca Central d’Igualada, en el marc de la Setmana Gran. Tretze avis i àvies van rememorar els seus jocs d’infantesa i van destacar la importància de transmetre’ls als néts per tal que no es perdin. Precisament amb aquesta finalitat el seu testimoni es va enregistrar i quedarà conservat a la Biblioteca de la Memòria, per tal que tothom el pugui consultar.
Tots els participants van coincidir a recordar els bons moments que havien passat jugant hores i hores als carrers sense asfaltar, les places i rieres. “Es jugava molt al carrer i teníem molt de temps per jugar, perquè abans no hi havia tantes activitats extraescolars”, va dir un dels assistents, mentre que una altra va afegir amb humor que “no gastàvem cap caler, amb els nostres jocs!”. I és que amb imaginació i quatre coses que arreplegaven de casa ja tenien la diversió assegurada. I així sortien jocs com les competicions de patacons, amb capses de mistos; les polseres fetes amb pinyols de cireres; els taps de cervesa plens de fang que es convertien en improvisats cotxets, o les nines fetes amb retalls de paper i roba.
Els jocs d’equip i de força eren els més emblemàtics. Saltar al cavall fort l’un damunt l’altre o arrencar cebes asseguts al terra eren unes distraccions sobretot masculines. Però sovint nens i nenes jugaven plegats a jocs que avui els sorprenen: “jugàvem a guerra al camp de la serradora al costat de cal Carner, imagina’t!”, va recordar una de les assistents.
